Mil anys d’història
De torre de vigilància a gran fortalesa medieval
El Castell de Palafolls domina la baixa Tordera, un corredor natural entre la costa i l’interior que manté encara avui una gran importància territorial. Aquesta posició estratègica explica l’ocupació del lloc i la seva transformació en una gran fortalesa medieval.
El conjunt està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Les evidències arqueològiques situen els seus orígens entre els segles IX i X. A partir del segle XI, va quedar vinculat al llinatge dels Palafolls, que va donar nom a la fortalesa i a la baronia.
El poder es repartia entre els vescomtes de Cabrera, que exercien la jurisdicció superior, i els senyors de Palafolls, responsables dels assumptes civils i de part dels drets senyorials. L’any 1382, el castell i la baronia es van integrar definitivament en el vescomtat de Cabrera.
Font: Plafó de benvinguda del castell (2026)
Cronologia
Segle IV aC
El turó ja és habitat en època ibèrica: s’hi instal·la un poblat que perdura fins a l’època imperial romana.
Font: palafolls.cat, «Projecte de conservació i restauració del BIC Castell de Palafolls»
Segle IX
Alguns paraments d’opus spicatum testimonien que l’origen del castell data del segle IX.
Font: palafolls.cat, «Projecte de conservació i restauració del BIC Castell de Palafolls»
968
Un document de fundació del monestir de Sant Pol de Mar ja fa referència a un castell a Palafolls.
1035
El castell ja està documentat.
Font: palafolls.cat, «Projecte de conservació i restauració del BIC Castell de Palafolls»
Finals del segle XI
Neix la baronia de «Palafolis», sota el domini de la família Umbert del Montseny o de Ses Agudes, amb jurisdicció sobre els actuals termes de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes.
1113
Ramon Berenguer III cedeix l’alta jurisdicció als vescomtes de Girona, que més tard esdevindrien els Cabrera, mentre els Palafolls mantenen la baixa jurisdicció.
Segles XIII-XIV
Època d’esplendor: els Palafolls amplien el recinte i funden Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. La major part de les construccions actuals del castell són d’aquest període.
1381
El darrer descendent de la família Palafolls ven el castell al rei Pere el Cerimoniós.
1382
El rei ven el castell al vescomte Bernat IV de Cabrera per 21.000 lliures barcelonines, i la fortalesa entra a la xarxa de castells dels Cabrera.
1471
Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell passa a Armendáriz, capità de la Generalitat que es va canviar al bàndol del rei.
Segle XVI
Les darreres reformes del castell, per contrarestar el perill d’atacs de pirates.
Font: palafolls.cat, «Projecte de conservació i restauració del BIC Castell de Palafolls»
1572
Amb la decadència de la línia principal dels Cabrera, el castell passa als Montcada i, el 1722, als Medinaceli.
Segles XVII-XVIII
Decadència i abandó: moltes de les estructures queden en ruïnes.
1880
Després de llargs processos judicials, el castell és adquirit per l’Estat espanyol.
1949
És declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
1966
Es crea l’entitat «Amics del Castell de Palafolls», que vetlla per la conservació del castell.
1970
S’inicien els treballs d’excavació i consolidació sota la direcció de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.
1993
Comencen els projectes de restauració per posar en valor el castell i convertir-lo en un espai d’activitats culturals.
Font: palafolls.cat, «Projecte de conservació i restauració del BIC Castell de Palafolls»
2024-2026
Excavacions arqueològiques i restauració finançades pel programa NextGenerationEU: la intervenció més ambiciosa que s’ha fet mai a la fortalesa.
2026
Després de l’acte institucional del 9 d’octubre, el castell reobre al públic el 10, 11 i 12 d’octubre.
Fonts
La pàgina del castell de palafolls.cat cita com a fonts l’Enciclopèdia Catalana, la Viquipèdia, el Consell Comarcal de la Selva, el Vescomtat de Cabrera i textos de Joan Bassegoda i Nonell.